"Mira'm afecte, sense perspectiva"

Mira'm afecte, sense perspectiva.

Em quedo als teus ulls, nas, boca i més enllà. En convivència amb la llibreria del menjador on, entre pàgines Guillermo Borja creu que “La bogeria ho guareix” … Gairebé tot?

De tant en tant col·loco les cadires fora de les seves posicions habituals, per allò de no veure-les igual. Elles quatre als seus quatre costats quadrats, a les quatre parets del menjador quadrat…. Arghhhhhh!!!

I fixa't que no creient en les casualitats és a la pàgina 98 segons la 97 , on Guillermo diu que “… És una malaltia de l'home i de la dona exigir que la parella respongui a totes les expectatives. Que aquest cúmul d'expectatives demostra possessivitat i cerca de l'error de l'altre per demostrar que no és perfecte. A l'altra persona se li atorga el dret d'estar al costat, però no se li accepta la quantitat d'expectatives que demana” . En definitiva… ” És molt difícil acceptar que ningú no canviarà. La convivència és acceptar l'altre com és. És molt difícil que algú ens canviï, malgrat tot l'amor que ens pugui tenir ”.

Mires l'altre i et veus tu mateix. Així, d'outfit xandall, neta però descurada; amb els llavis pintats de vermell i els quatre pèls del bigoti per fer honor per semblança al pollastre escapçat que t'imagines, et mira des del taulell.

Com diria Guillermo Borja : “L'instint no és només una erecció sinó una elecció”.

L'espai entre aquest quadrilàter convida a pensar en la bogeria boja que farem quan seguim amb les nostres vides. Pensarem que aquest tràngol -que no és tal-, passarà a ser només un record de batalletes d'àvies.

Què és això d'anar seriosos pel Passeig Marítim a “passejar”, ​​quan podrem córrer com daines sense pudor ni tabús , tirar-nos vestits al mar per seguidament, apoderar-nos del tirador de cervesa del xiringuito com si no hi hagués un demà? I fer-ho un dia i un altre dia, un dia més… Perdent els papers d'adulta gairebé seixanta, amb nova brillantor als ulls i sentint-me riure a riallades, sense por del pànic escènic.

Per acabar a la pàgina 119 on l'autor diu que “La bogeria és intentar ser abans de morir”

Allà anem.