Parlar de sensacions perdudes que ara valorem com a espais que s'obren pas entre els nostres records. Impactes visuals, olfactius, dits fantasmes que llegeixen les nostres mans i petons de llavis absents...
Parlar de sensacions mútues . Viure-les des de casa nostra, ha estat obrir la Caixa de Pandora dels trons oblidats. "Per què no li vaig dir...?" "Després de tant de temps estarà bé?".
Digues-me...Què et queda per dir? Per demostrar?
Abraçades que es van quedar a l'aire perquè sempre pensàvem que hi hauria temps. Converses amb el fil sincer que només atorga la mirada present. Respirant a l'uníson, en complicitat com a bon amfitrió de somriures , a no més de mig metre de distància ara prohibit per llei.
No som tots els que estem . Molts se'n van anar. No els va donar temps a omplir el bol de secrets. Per espera.
Esperar a què? per què?