Sóc tota fascinació , però et cremo la mirada. La meva intenció no és cremar incandescent i destruir-ho tot, és la meva naturalesa, com la teva és creure que les teves arrels són terrenes, garants i amples.
Dura com la pedra de Calatorao* , sense ànima, mal·leable i fundent, abrupta i vasta, em dispers a l'atzar sense estructures matemàtiques que valguin.
Tot està escrit, però no amb les mateixes paraules.
Tu somies amb fonaments perforats per sempre, sota la meva grava, sent jo la pressió centenària de milers de generacions nòmades i candents que des de dalt, busca el mar per cavar casa seva.
Mentre jo no puc deixar de ser qui sóc, arrasadora i erràtica , tu segueixes entestat a establir un ordre de refugi arbori a la meva ànima.
* Pedra de Calatorao: S'anomena pedra de Calatorao o marbre negre de Calatorao al material extret de les pedreres situades a la «Devesa Boyal del Romeral», al municipi de Calatorao ( Aragó , Espanya ). Es troben constituïdes, exclusivament, per calcàries negres (no són autèntics marbres , ja que no han patit metamorfisme ), que gràcies al bon polit que adquireixen són molt apreciades com a roca ornamental.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Piedra_de_Calatorao