"Des de Jupiter, amb amor"



Sóc una Joviana que us observa des del planeta amb més gasos - sense atapeir-me de cigrons- i terra aplatat que pugueu imaginar, Terricolillas meus.

Estic a la meva salsa perquè mai camí recte . Les línies mai no són rectes, encara que ens encantaria que així ho fossin, per allò que sembla arribem més ràpid a algun lloc. Però no és veritat.

El problema és viure amb un peu a la part aplatada nord i anar a la deriva amb l'altre peu, sense geografia que valgui. Vosaltres m'enteneu.

En algun moment, m'encantaria que el meu planeta tingués algun centre de referència, més que res perquè diuen que les persones centrades són més equilibrades , assenyades i prenen decisions supercorrectes i coherents amb la seva vida… JA, JA i JA.

Si jo visc en un món gasós en què Eisntein* es torraria fins al cul per demostrar una cosa que no tindria argument científic, vosaltres Terricolillas meus, viviu en un món de línia recta virtual caminant per una corda de fluixera mental que ni coaching ni na .

Però... Visqui la imaginació coaching-ching! A cada pas titubejant neixen mil recursos nous, disposats a crear més línies rectes il·lusòries, totes en un bucle interminable.

Així que… Benvinguts al meu planeta gasós i pedorro, Terricolillas!

* Dislèxia gasosa 😵‍💫