Us miro des de dalt
i encara que sigueu quadradets negres sobre negre,
en altres moments vau ser parets emblanquinades,
renaixent en brillants albes.
Emparrades verdes,
aromàtiques de vent atlàntic i boira,
regalant ombra en estius calents.
Us recorro amb ulls tristos,
quadrats sense geometria,
entre murs gegantins que en reclamen el lloc.
“In ment”,
tancant portes i finestres en un adéu
amb la mirada vetllada cap a l'horitzó.