Plou sense parar. Les meves roses em necessiten poc.
Se sentiran soles entre tant de fulla verda i capoll a punt d'explotar? Us veig virtualment, riure-vos així de costat… Us deixo.
La brillantor de fugida casolana als vostres ulls és la meva… Sense cavall , amb guants quirúrgics i màscara de somriure trist dibuixada.
Reuneixo llibres de veritat què amb els dits llegeixo, com si fos Braille. Entenc poc, però sentint molt.
El vidre de la meva finestra és el meu aliat, passos lleugers somiant el sol.
El meu drac és la meva llibertat. Desbocat entre les muntanyes, bussejant entre els mars.
Sense desar les distàncies, tanca els ulls.
I vine.
Barcelona, Sant Jordi 2020.
* Artista vidrier: Jordi Bergós