"La silueta del temps"

Segueixo amb la mirada el dibuix lineal a **2D que m'ofereix la màgia fotogràfica.

Començament per la punta del peu flexionat de la meva filla i pujant fins al genoll, on el petit cadell de caniche peluchón - “Nano”- fon la seva poteta en amistosa complicitat.

Company de trastades diverses, mai podré esbrinar qui dels dos, sense paraules, es posava de dues potes. Saltimbanquis a la recerca del tros de llonganissa que acompanyava la gachamiga de l'avi.

Es recolzaven en ***3D, perquè l'abraçada no pot ser altrament. Tots dos perdien les dents, i si un parlava estrany, l'altre assajava lladrucs, pitjor. En secret, a l'abric del foc de la llar sentien la calor com a camarades inseparables que al llarg de 12 anys van cisellar en el temps.

No necessitem gaire. Penseu-ho.

Quan passi tot això m'he de recordar que no sóc un full fotogrāfic d'1 mm de gruix que es perd entre els fulls d'un llibre, on el 2D és l'excusa perfecta per amagar-nos en el record.

Si pogués parar el temps en què el nostre 3D seguís sent-ho, en la innocència de la companyonia que no demana més que el “Sóc aquí” , sense condicionaments.

Si pogués…

*Gachamiga (Enguera, València): La gachamiga és un plat tradicional del sud-est espanyol i la Manxa . Consisteix en una mena de gacha, elaborada amb una massa de farina , aigua , all , patata, oli d'oliva i sal . Pot acompanyar-se de llonganissa o cansalada.

**2D /***3D : L'adjectiu bidimensional s'utilitza per qualificar allò que té dues dimensions ( 2D ). Un cos que es projecta de llarg a llarg, per exemple, compta amb dues dimensions. En canvi, si també té profunditat, és un objecte amb tres dimensions (3D ) i rep el qualificatiu de tridimensional.